FLESH AND FLOWERS (2024)
Performance de dansa inspirada en la vida i obra de la pintora Paula Modersohn-Becker de Laura Alcala Freudenthal (Barcelona) amb TanzKollektivBremen
Funcions els dies 14, 15 i 16 de novembre de 2024, a les 19:30 h i els dies 13 i 14 de desembre al Zentrum für Kunst de Bremen
Crèdits:
Coreografia i direcció artística: Laura Alcala Freudenthal
Concepte i gestió de producció: Neus Ledesma Vidal
Intèrprets: Neus Ledesma Vidal i Magali Sander Fett
Música: Thordis M. Meyer
Disseny d'escenari: Gabriela Valdespino amb l'assistència d'Eghbal Joudi
Vestuari: Lilly Bosse i Malen Rodríguez
Dramatúrgia: Judith Strodtkötter
Suport tècnic: Carlos Heydt
Assessorament de moviment: Emma Riba
Agraïments especials al Museu Paula Modersohn-Becker de Bremen i a Simone Ewald pel seu suport en la recerca.
La producció "Flesh and Flowers" ha estat possible gràcies a la residència de TanzKollektivBremen al Zentrum für Kunst durant la temporada 2024/25.
El Zentrum für Kunst està gestionat pel Senador de Cultura per donar suport als artistes independents de Bremen.
BALLAR EL BARRI (2024)
Community Danceoke
A project by Laura Alcala Freudenthal
Un danceoke funciona amb el mateix principi que el karaoke, però en lloc de copiar cançons, copies danses. En aquesta peça, el coreògraf et convida a copiar les danses que alguns residents locals, usuaris del CC Parc Sandaru, han creat per a l'ocasió.
Direcció: Laura Alcala Freudenthal
Direcció de fotografia: Kiku Piñol
Il·luminació: Martí Bescós
Muntatge: Aimar Galdós
Disseny d'escenari: Penique Productions
Assistent de moviment: Emma Riba
Estilisme: Valentina Azzati
Assistent d'estilisme: Ambar Murgia
Disseny gràfic: Marc Vila Montagut
Una producció de LaSúbita
Amb la col·laboració de CC Parc Sandaru
Alda Puig, Marta Colina, Marc Caballero, Marta Mercader, Anna Castelló, Aina Puig, Alba Torner
Agradecimientos: Edurne Ucero y Jordi Duran i Roldós
Con el apoyo del Institut de Cultura de Barcelona
DISKOREOKE ft. Pere Faura (2024)
Laura i Pere us conviden a una disco-danceoke, una activitat que opera sota les lògiques d'un karaoke, però en lloc de copiar cançons còpies balls. Laura i Pere dinamitzen una sessió de música i vídeo perquè venguin a ballar i a donar-ho tot amb nosaltres.
Fitxa tècnica:
Adreça: Laura Alcala Freudenthal
Creació i dinamització: Laura Alcala Freudenthal i Pere Faura
ENTRENAMENTS DE DISSABTE LASÚBITA&AMIGUIS (2022)
Els entrenaments de dissabte de LaSúbita&amiguis són l'excusa perfecta per moure el cul una estona, treure's la mandra d'un dissabte qualsevol, quedar amb els amics, guanyar-te un bon vermut, conèixer gent nova, riure, divertir-te, suar, brillar, saltar, botar i, sobretot, ballar molt.
Oferim sessions d'entrenament cada dissabte de gener i febrer a l'espai creatiu La Turbo, guiades per LaSúbita i estimats amics amb qui estem molt il·lusionats de compartir.
CREACIÓ COMUNITÀRIA NILAK-ROCAFORT (2022)
Creació comunitària en el marc del projecte de la carpa itinerant Nilak amb 16 dones de Rocafort de Queralt. Aquest context va ser una branca més del projecte #prácticasdeloinvisible arran d’haver estat seleccionades en el projecte Carretera i dansa de l’APDC (Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya).
Amb aquesta col·laboració es va participar en el llibre “Mutare” (Mutaré?) de la Fundació Carulla (2023)
Adreça: Laura Alcalà (a tota la web apareix Alcala sense accent) i Emma Riba (LaSúbita)
Col·laboradores:
Milagros García, Patricia Hastewell, Aina Minguell NOMS PARTICIPANTS
sobre #practicasdeloinvisible:
#prácticasdeloinvisible és un contenidor de pràctiques de composició instantània sorgides del procés de creació de Silver Ballad.
#prácticasdeloinvisible és un laboratori de creació i també aquest espai de llibertat compartit amb altres creadores, amigues, artistes, dones inspiradores. Les pràctiques són tot allò que emergeix en aquestes trobades entre coreògrafes, ballarines, escriptores, creadores audiovisuals, teòriques de la dansa. Són el fruit d’accions i reflexions compartides sobre la invisibilitat de la dona, la conseqüència de posar-hi cap i pensament, però sobretot de posar-li cos i situar-lo com a nucli central.
#prácticasdeloinvisible és finalment un marc d’exhibició, un espai de trobada amb el públic, una peça mutable, versàtil, dinàmica, basada en la composició instantània i els impulsos creatius.
#prácticasdeloinvisible és un subprojecte independent, amb vida pròpia, que transcorre en paral·lel al procés de creació de Silver Ballad.
VALKIRIAS (2022)
Valkirias ficciona tres dones poderoses que evolucionen de nenes a dones, no només (només) pel pas del temps, sinó més aviat per la duresa de la professió de ballarina. És un petit relat que ironitza sobre la professió de la dansa, l’estereotipació dels nostres cossos i sobretot vol celebrar la fortalesa que caracteritza totes les dones dins d’aquest univers i, ho fa, des de l’humor, el moviment i la construcció de potents imatges estètiques que evoquin aquestes reflexions.
Valkirias és un projecte de La Sobtada en col·laboració amb Mari Zaunka, el col·lectiu de Guipúscoa format per Oihana Vesga i Nerea Gurrutxaga. Un tàndem de quatre dones que formen part d’ una mateixa generació, amb trajectòries i inquietuds molt similars i una realitat social i professional compartida.
Idea i direcció: Laura Alcalà i Emma Riba (La Sobtada)
Creació (creació) i interpretació: Nerea Gurrutxaga i Oihana Vesga (Mari Zaunka), Emma Riba (La Sobtada)
Producció: Anna Feliu- La Sobtada
Amb el suport de: Sortutakoak, Dantzagunea, CC Casa Elizalde i CC Can Felipa
FANZINE #PRACTICASDELOINVISIBLE (2021)
#practicasdeloinvisible —com a espai de trobada carnal i de reflexió sobre l'invisible— desperta en nosaltres la necessitat de parlar des del cos i de materialitzar les empremtes que s'hi acumulen i se n'desprenen. D'aquí sorgeix aquest fanzine: un que narra aquesta trobada a través d'una varietat d'imatges i textos.
Clàudia Barberà utilitza el seu cos per generar gràficament aquest fanzine, des de la perspectiva de la narració. Perquè narrar és observar, discriminar i ordenar. És explicar una història, posar per escrit, dibuixar o enregistrar tot allò que, d'una altra manera, romandria reservat només per a aquells que ho van viure. Narrar és deixar constància del que s'ha pensat, ballat i dit. Narrar és convidar els altres a formar-ne part.
Per estructurar aquesta narració, Carolina Martínez ha escrit «El meu cos, els nostres cossos, com un prat de clarobscur»: un text que, d'una banda, és el resultat de la interacció amb els materials produïts fins ara pel projecte #practicasdeloinvisible i, de l'altra, de les evocacions sensorials que aquests materials han produït en la seva pròpia experiència. El text final, una peça d'escriptura encarnada i mòbil, està compost per una sèrie de quadres, una introducció i un final, que busca crear, a partir del fragmentari, una certa narrativa en diàleg amb altres cossos.
Laura Alcala Freudenthal coordina la creació, l'escriptura i el rescat de textos d'altres dones que orbiten al voltant del procés de «Silver Ballad and its #practicasdeloinvisible» de la companyia LaSúbita.
Clàudia Barberà Miró és comunicadora, formadora audiovisual i il·lustradora. De vegades grava, de vegades pinta i de vegades escriu.
Carolina Martínez-López és poeta, doctora en belles arts, professora i investigadora en arts escèniques i estudis cinematogràfics.
Laura Alcala Freudenthal és ballarina, creadora, ànima inquieta, mestra i estudiant, investigadora en arts escèniques i modes de producció en la dansa.
Produït per LaSúbita en col·laboració amb Sismògraf d'Olot 2021
SILVER BALLAD (2021)
Teaser 1
Teaser 2
Entrevista:
60 minuts / Habitació
30 minuts / Carrer
I si la primera persona que hagués posat el peu a la lluna hagués estat una dona? Sou totes convidades a aquesta lluna. Proposem una trobada entre tots els cossos del passat, present i futur, una bruixeria, una celebració infinita.
Silver Ballad és un viatge poètic a través dels cossos que ens habiten, un homenatge a les dones que ens inspiren i als ballarins que deixen la seva empremta en nosaltres. És la recerca i el descobriment d'un espai de llibertat i seguretat. És la conquesta d'un oasi de pols lunar.
"Invisibilitzades" por Jordi Sora
La peça ens permet gaudir d'aquests dos intèrprets, capaços de fer una celebració final amb el públic o de mostrar una rica fraseologia coreogràfica en els duets. També saben com potenciar els solos de la peça a través del seu acompanyament i de l'afecte que tots dos mostren per la dansa i per ells mateixos, com a professionals que s'esforcen per avançar malgrat els evidents obstacles del sexisme estructural imperant.
«Rastra suggerent i emancipadora de la lluna» de Jordi Bordes
Aquesta lluna és contagiosa, carregada de germanor i amb el desig de comunicar i transmetre que hem de celebrar els anys de pell, de carn i també les arrugues. Que els anys de guerra i de dansa són una llar que es construeix en comunitat. Les dones són les protagonistes, però ningú no queda exclòs en una coreografia pop que evoca un discoteca dels anys vuitanta, però que reté aquell poder festiu i emancipador de creure que un altre món és possible. La Súbita ho expressa a través de la dansa i la veu en off de Nausicaa Bonnín, que llegeix una carta del somiador Duncan. Ells encarnen els ballarins del futur imaginats per la carismàtica mare de la dansa moderna el 1903, molt abans de la seva biografia sensacionalista.
CRÈDITS ARTÍSTICS
Direcció: Laura Alcala Freudenthal i Emma Riba Santuré (LaSúbita)
Creació de la càpsula: Cecilia Colacrai, Núria Guiu, Fil d''Arena, Laura Morales, Anne LeBatard
Interpretació: Laura Alcala Freudenthal i Emma Riba Santuré
Disseny de llums: Gabriela Bianchi (amb la col·laboració de Jou Serra i Sergio Roca)
Música: Aurora Bauzà
Perspectiva externa: Sarah Anglada
Producció: Pere Vilarrubla | LaSúbita (amb la col·laboració d'ElClimaMola)
Una producció de LaSúbita
amb el suport de: projecte Aliansat (SaT Teatre i Fabra i Coats), Sismògraf d'Olot, Estruch de Sabadell, La Cité des Arts de la Rua de Marsella, TanzHaus Zürich, Centre Cívic Barceloneta, Centre Cívic El Sortidor, Teatre La Gorga de Palamós, Ateneu de Celrà, Espai.
Sobre el procés de Silver Ballad:
Silver Ballad és la primera peça llarga i de sala de LaSúbita, una producció que neix de la necessitat de
connectar amb els primers impulsos, de recordar per què fem allò que fem, de mirar enrere i reconèixer totes aquelles corpes que ens habiten, dones poderoses que ens inspiren i gràcies a les quals hem arribat fins aquí.
El dispositiu de creació vol fer explícit el fet que l‟apropiació forma part de l‟aprenentatge així com la interpretació dels sabers compartits ens serveix de referència. Tot és de totes. Hem arribat fins aquí influenciades i guiades en silenci per altres dones, ballarines i treballadores de la dansa, que han servit de referent, de guia, de mestra, de companya, de suport emocional... guerreres que són presents de forma invisible a les nostres corpes.
Per posar tot això en valor, per fer-ho evident i celebrar-ho, el procés de creació es basa en la creació de 5 càpsules creades sota la direcció cinc creadores diferents a partir de “l'invisible”. Silver Ballad és el resultat d'unir aquestes càpsules, interpretar-les, modelar-les i posar-les en relació.
#PRÁCTICASDELOINVISIBLE (2020)
COMPOSICIÓ INSTANTÀNIA
La durada, lloc i equip varia segons el context
També funciona com a taller/laboratori de públics
#prácticasdeloinvisible es un contenedor de prácticas de composición instantánea surgidas del proceso de creación de Silver Ballad.
#prácticasdeloinvisible és un laboratori de creació i també aquell espai de llibertat compartit amb altres creadores, amigues, artistes, dones inspiradores. Les pràctiques són tot allò que emergeix en aquestes trobades entre coreògrafes, ballarines, escriptores, creadores audiovisuals, teòriques de la dansa. Són el fruit d'accions i reflexions compartides sobre la invisibilitat de la dona, la conseqüència de posar-hi cap i pensament, però sobretot de posar-hi cos i situar-lo com a nucli central.
#prácticasdeloinvisible és finalment un marc d'exhibició, un espai de trobada amb el públic, una peça mutable, versàtil, dinàmica, basada en la composició instantània i els impulsos creatius.
#prácticasdeloinvisible és un subprojecte independent, amb vida pròpia, que transcorre en paral·lel al procés de creació de Silver Ballad.
TROBADES AMB PÚBLIC PASSATS:
#practicasdeloinvisible Barceloneta (desembre 2020) amb Cecilia Colacrai i Patricia Hastewell
#practiquesdeloinvisible Barricada (gener 2021) amb Patricia Hastewell, Sarah Anglada, Jou Serra, Anrantza López i Blanca Tolsà.
#practiquesdeloinvisible Sismògraf (abril 2021) amb Aurora Bauzà, Milagros Garcia, Anrantza López i Blanca Tolsà.
#practiquesdeloinvisible El Sortidor (maig 2021) ft. Fil D’arena
#practiquesdeloinvisible sortutakoak (febrer 2022) ft. Mari Zaunka
#practicasdeloinvisible Rocafort de Queralt|nilak (novembre 2022) amb les participants de la creació comunitària de nilak
FITXA ARTÍSTICA
Adreça: Laura Alcalà i Emma Riba (LaSúbita)
Col·laboradores:
Cecília Col·lacrai, Aurora Bauzà, Marta Garcia Cardellach, Blanca Tolsà, Miracles Garcia, Arantza López, Sarah Anglada, Jou Serra, Patricia Hastewell, Clàudia Barberà, Carolina Martínez, Fil D’Arena, Mari Zaunka
Producció: Pere Vilarrubla, LaSúbita (amb la col·laboració d'ElClimaMola)
Projecte Aliansat (SaT Teatre i Fabra i Coats), Sismògraf d'Olot, Estruch de Sabadell, La Cité des Arts de la Rue de Marsella, TanzHaus Zürich, Centre Cívic Barceloneta, Centre Cívic El Sortidor, Teatre La Gorga de Palamós, Ateneu de Celrà, Espai d'Arts Esc.
POLS (2019)
site-specific
espais no convencionals
música en directe (Jordi Claret)
POLS és l'exploració d'un fenomen corporal, sonor i estètic protagonitzat per un cos de cossos en diàleg constant.
El punt de partida és una pràctica de dansa basada en la resistència, el pes compartit i la dissociació, cosa que genera una qualitat de moviment densa, circular i contínua. En aquest marc, dos cossos dialoguen per donar lloc a un de nou, formant i deformant una massa interdependent que adopta múltiples caràcters i obre l'imaginari a possibilitats infinites.
El viatge estètic i sonor que proposem es veu intensificat pel vestuari, que contribueix activament a la desidentificació dels cossos individuals, convertint-los en un calidoscopi de figures reconeixibles, sempre en transformació. Partim de la idea del mico bicolor com una pell única que cosifica qui el porta, permetent-nos jugar amb la bilateralitat, el desdoblament i l'ambigüitat de les formes.
Aquesta massa multiforme vol ser mirada —o potser espiada—, convidant l'espectador a lliurar-se a la pareidòlia, a entrar en una instal·lació viva de manera gairebé hipnòtica. Des d'aquí, proposem una resignificació constant del que s'observa, deixant-se portar per la pràctica, el diàleg en temps real, la imperfecció i tot l'univers imaginari que emergeix.
POLS és POLS que s'acumula i que no es veu si no es mira.
POLS és POLO com a extrem dels hemisferis.
POLS és POLS que tremola al diàleg dels cossos.
Concepte i interpretació: Laura Alcala Freudenthal i Emma Riba Santuré
Arts visuals: Clàudia Barberà
Música: Jordi Claret
Fotografia: Patty Rull
Any: 2019
Durada: 20 minuts/40 minuts
Amb el suport de: Centre Cívic Barceloneta
TALLER TRAVESSES (2018)
En aquests tallers es treballen pràctiques físiques basades en la relació entre dos cossos, la improvisació i la composició instantània, que desperten l’ interès tant per les capacitats físiques que generen com per la seva mirada compositiva. També mantenen el cos en alerta i en constant entrenament, propiciant que aquest s’hagi d’adaptar a la pràctica i generant múltiples versions de si mateix. Aquest vessant pedagògic també permet a La Sobtada donar a conèixer la seva forma de treballar i la seva versatilitat per adaptar les seves propostes a diferents públics.
A LA PANXA DEL BOU (2018)
2018
peça de 20 minuts per a tots els públics
versió carrer i versió sala
“A la panxa del bou” és un drama en quatre actes on dues ballarines es retroben després de barallar-se mentre preparaven l’espectacle. Una peça d´humor i dansa per a públic familiar que juga amb el temps escènic i l´absurd.
Creació i interpretació: Emma Riba Santuré i Laura Alcala Freudenthal
Any: 2018
Durada: 25 minuts
Estrena: festival ONADAnce, Palamós (4 juliol 2018).
Amb el suport de: Centre Cívic Barceloneta
AURÈLIA, AMÈLIA I CARLES (2017)
Peça que es crea a partir de les notícies locals ficcionant un programa de ràdio en directe.
site-specific, carrer.
Aquesta peça de carrer és un joc interactiu a cavall entre la realitat i la ficció on posem en contacte l'abstracte del moviment, interpretat per dues ballarines, amb contingut d'actualitat, intervingut per un locutor de ràdio, generant així múltiples resignificacions del moviment i del material periodístic.
Creació i interpretació: David Menéndez, Emma Riba Santuré i Laura Alcala Freudenthal
Any: 2017
Durada: 30 minuts
Estrena: programació ENA (Escena Nacional d'Andorra), Andorra (20 juliol 2017).
Especificitats de “Aurèlia, Amèlia i Carles”
La peça s'escriu de forma instantània, al mateix lloc on passa. Els Detectius arribem tres dies abans de la funció, recollim la premsa local, seleccionem el contingut que donarà forma a l'obra i creem el guió.
Per fer-ho, triem notícies d'interès local —generalment de societat o successos— que parlin sobretot de la gent i de les curiositats del lloc.A partir d’aquí, seleccionem titulars i fragments que serviran com a base i definiran l'estructura de la peça. Després juguem a manipular-los i associar-los amb les nostres pràctiques físiques, humorístiques i amb les dinàmiques de relació entre intèrprets i públic.
Així neix una peça participativa, creada específicament per al lloc i per al públic que ens acull.
Amb el suport de: Escena Nacional Andorrana (ENA), Centre Cívic Barceloneta, Nunart, Escola Municipal de Dansa de Celrà (EMDC),
Certamen coreogràfic de Madrid - Pas a 2.
