POP

És un retrat millennial (mil·lennista) amb forma de monòleg de dansa travessat per diferents històries d’amor i passió que condueixen cap a l’autodestrucció. Una dona que intenta arribar a tot per no arriba a res ens convida en aquest espectacle intimista i ens parla — des de l’humor— de tips per a la supervivència, de la fragilitat, de les obsessions, de la frustració i del fet de morir. “Sabíeu que, els flamencs, fan això –de posar-se sobre una pota– per estalviar energia? Ho sabies? Jo tampoc. Pero des que ho sé, la vida em va de puta mare.”